tecno.info Cristina

Per investigar

Tipus de programes d’aplicació:

- Programes d’ofimàtica: Faciliten la fenia d’oficina. Són els procesadors de textos, fulls de calcul o agendes electròniques.
-Programes de disseny: Són utils en el desenvolupament de pojectes, en els programes de dibuix tècnic, disseny gràfic, simuladors electrònics o eines per facilitar la programació.
-Programes per a la producció: Controlen màquines i instal.lacions, com les màquines per a la fabricació de peces, les cadenes de muntatge amb robots a les centrals elèctriques.
- Programes científics: Es fan servir per a la investigació en diferents camps, com la meteoròlogia, la simulació de procesos naturals o la realització d’anàlisis físiques i químiques en substàncies.
-Programes de comunicacions: Serveixen per a l’enviament de dades, veu i imatges a travès de xarxes d’ordinadors, com programes de correu electrònic, videoconferència o navegació per internet.
-Programes de consulta: Agiliten l’accés a la informació, com enciclopèdies multimèdia, gestors de bases de dades i ajudes interactives per a l’ús de programes.
-Programes didàctics: Ajuden a l’autoprenantatge como cursos d’idiomes, programes per aprendre a escriure a màquina o cursos interactius d’informàtica.
-Programes de multimèdia i d’entreteniment: Estan destinats principalment a l’oci, com els gravadors, els editors i el reproductors d’audio i video, o els jocs interactius.
-Programes de seguretat: Intenten protegir l’ordinador en front dels atacs contra la seva integritat iles instruccións pero al robatori d’informació privada.

La comunicació perfecta amb l’ordinador

Una dona capdavantera: Ada Augusta Lovelace

Va ser l’unica filla legítima del poeta Lord Byron, va neixer el 10 de desembre de 1815 i va morir. Va ser la primera programadora en la història dels computadors i
va col·laborar amb Charles Babbage en la creació d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

També va ser col·laboradora de una calculadora diferencial mecànica, predecessora de l’ordinador. El coneixement científic ja no era una referència de prestigi social, sinó la manera de no quedar-se al marge del progrés, autèntica font de riquesa i de poder.

Tot i que es va morir jove, va contribuir molt a la programació: va definir un llenguatge o joc d’instruccions i va introduir el concepte de subrutina.

LA PROGRAMACIÓ DE CALCULADORS ELECTRÒNICS.

A mitjans del segle XX hi va haver novetats en les calculadores electroniques. A 1945 Konrad Zuse va desenvolupar el llengüatge Plankalkül, a 1949 va apareixer Short Code, el primer llenguatge d’us comú, en que és pot utilitzar elements del llenguatge natural, més fàcil d'utilitzar, o ser més portàtil a través de diferents plataformes. Amaguen els detalls d'operacions de la unitat central de procès, va programar el seu oponent d’escacs Zuse 3.

En aquella època la programació es feia a mà, amb una infinitat de dades i intruccions formades de zeros i uns i els programes eren difícils de seguir i els erros eren freqüents. Ho van solucinar gràcies a Grace Hopper, que inventà el compilador A-o(1951), que traduïa els programes textuals a codi màquina.

LLENGUATGES DE PROGRAMACIÓ ESPECIALITZATS

Els primers llenguatges de programació són anteriors a l'aparició de l'ordinador modern. Al segle XIX hi havia telers programables i rotlles per a pianola que van aplicar el que avui es considera com a exemples de llenguatges de domini específic. A principis del segle XX van aparèixer les targetes perforades com a mitjà per a codificar i emmagatzemar dades que eren tractades mecànicament. A ladècada del 1930 i 1940, els formalismes d'Alonzo Church amb el seu càlcul lambda i d'Alan Turing amb la màquina de Turing van aportar una abstracció matemàtica per expressar algorismes; el càlcul lambda segueix tenint influència sobre el disseny del llenguatges

Les aplicacions de l’ordinador van creixer i també el nombre de llenguatges de programació per a diferents usos, com FORTRAN, LISP , COBOL o BASICS.

Va sorgir llavors la programació estructurada amb estructures de dades i de fluix d’execució ben organitzades, del model de les quals van sorgir altres llenguatges, com C per a sistemes operatius PASCALproposit general.

ENTORNS GRAFICS I PROGRAMACIÓ VISUAL

El 1960 Douglas Engelbart va inventar el ratolí i el revolucionari concepte d’entorn gràfic amb el qual el programariva pendre la direcció. A 1984 va apareixer el sistema operatiu Apple Macintosh.

Amb els entorns grafics va sorgir els llenguatges de programació visual, com Visual C, Visual Basic o Java, per al desenvolupament d’aplicacions en finestres.

El seu equip va desenvolupar l'hipertext, els ordinadors en xarxa, i els precursors d'interfícies gràfiques d'usuari. Engelbart va ser també un defensor compromès del desenvolupament i l'ús d'ordinadors i xarxes per ajudar a fer front als problemes cada vegada més urgents i complexes del món.

EL MÓN EN UNA EQUACIÓ

L’any 1996, dos estudiants de 23 i 24 anys de la universitat de Stanford, als Estats Units : Larry Page i Sergey Brin van crear el cercador google.

Gràcies al potent motor d’aquest cercador, en tan sols unes dècimes de segon podem trobar a Internet tot allò que busquem. La clau d’aquesta gran eficàcia rau en una equació; una fórmula matemàtica que van desenvolupar.

Aquesta equació resol 500 milions de variables i utilitza més de 2000.

Tot i que el seu producte principal és el cercador, l'empresa ofereix també, entre altres serveis, un comparador de preus anomenat Google Product Search (abans conegut com a Froogle), un motor de cerca per a material emmagatzemat en discos locals (Google Desktop Search), un servei decorreu electrònic anomenat Gmail, el seu propi mapamundi en 3D (Google Earth) o un servei de missatgeria instantània basat en Jabber/XMPP anomenat Google Talk.

NOUS PROGRAMES PER A PRESENTACIONS

Presentacions a la web: Google Docs és un processador de textos i un editor de fulls de càlcul en línia que es pot utilitzar des del navegador. Aquestes aplicacions són desenvolupades per Google que al seu temps va comprar diferents empreses i programadors relacionats amb l'ofimàtica en línia. Es pot crear documents de text, fulls de càlcul, presentacions i bases de dades des de la mateixa aplicació o importar-los utilitzant la seva interfície web o enviant-los utilitzant el correu electrònic, a més de pujar qualsevol tipus d'arxiu. Els arxius s'emmagatzemen en els servidors de Google.

Programari lliure per a presentacions: Open Office.org pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word, Excel i Power Point, tot i que, a diferència d'aquest, fa servir servir per defecte els formats ODF, que són estàndard ISO, IEC i OASIS.

COMUNICACIÓ SENSE FILS

Router sense fils:Existeixen dispositius que permeten interconectar elements sense fils, entre els quals hi ha els encaminadors i els punts d’accés.La seva funcionalitat és connectar les xarxes locals (anomenades LAN) que són les que conformen els ordinadors, amb les xarxes extenses (anomenades WAN) que són les que habitualment es contracten a proveïdors de servei.

Els receptors: Els dispositius de recepció poden ser de tres tipus majoritaris: targetes PCI, que és l’interconexió de components hardware que es conecta a la placa base del ordinador, les targetes PCMCIA, que permeten afegir a l'ordinador noves funcions, i els dispositius USB, que permeten l’emmagatzament de tot tipus d’arxius).

LA REVOLUCIÓ DE LA IMATGE

Quan utilitzem Power Point és important proporcionar un suport gràfic que ajudi a comprendre allò que estem explicant.

Per fer-ho és la inclusió de fotografies en les presentacions i treballs. Les imatges motiven als oients.Tot i que l’ història de la fotografia s’inicia a principis del segle XIX, podríem dir que no ha estat fins al segle següent que l’era de les tecnologies ha propiciat una autèntica revolució de la imatge.

Mirant quinze anys cap enrrere, una fotografía era feta per per un sostenint de càmera a dos palms del nas. I es que en aquell moment ningú s’imaginava que algún dia podríem fer fotografies en alta qualitat sense haver de revelar-les per poder veure com han quedat. I tot això en un suport digital.

Actualment podem trobar al mercat càmeres digitals de gran format que

EMAILS EDUCATS

Les diferències en les maneres de comunicar-se fan que, quan ens submergim en una nova cultura, siguem molt susceptibles de cometre petits errors. Passa el mateix quan ens comuniquem a travès d’Internet.

Totes les formes de comunicació requereixen un mínim de bones maneres. El correu electrònic i els xats, com a nous mitjans de comunicació, també han generat noves regles del llenguatge: netiqueta.

La netiqueta és un conjunt de normes bàsiques que van canviant i tot i que, unes organitzacions ja n’han fet llistes i compendis, han sorgit de manera espontània pel desig dels usuaris de comportar-se de manera educada. També em podem trobar altres normes com, evitar les lletres majúscules perquè podria semblar que estem cridant, també escriure les paraules que volem emfatitzar entre dos símbols *, no escriure res que no escriuríem en una postal, perdonar els errors dels altres, no abusar de poder, compartir el coneixement amb la comunitat entre altres, no s'han de posar les adreces de múltiples destinataris que tothom pugui llegir.